Sobre el mar sense perill
Ja fa un parell d'anys que no viatjo amb vaixell, pero encara m'enracord més o menys de la sensació que vaig tenir la primera o darrera vegada. El meu cor estaba molt nervios, perque com no viatjo moltes vegades m'agrada molt. M'anava a Barcelona a veure uns amics de ma mare. Al començament esperaba nerviosament que sortis el vaixell però a mig viatge ja volia arribar. Totes les vegades que he anat amb vaixell sempre m'hi qued veient com cada vegada Mallorca es fa més i més petita, les llums, i sempre pens amb aveure si vore dofins.
La primera vegada que vaig anar no vaig poder dormir en tot el camí, l'últim any varem tenir un problema, ens varem quedar tots dormits y varem perdre el autobus. Però el que mai canvia es la meva sensació al vaixell, a vegades m'entraba mareig pero al ser un vaixell tan gran hem sento bé sense perill i tranquila menys per l'arribada a Barcelona.
A la platja quan nedo quan començ a no tocar peu, hem posa nerviosa no veure res, i des que vaig descobrir que eren les morenes hem va entrar una mica de por el anar a la platja, se que devora, devora la platja no n'hi han pero encara així no hem deixa tranquila. Hi ha gent que diu que fer castells es de nins petits, però jo al contrari, m'encanta! Moltes vegades hi han amigues que porten una taula de surf y sempre probam de pujar y durar molta estona, però molt poca gent ho aconsegueix. També m'agrada bucejar però no per molt el fons. A l'estiu vaig a Son Serra de Marina, allà cerco pedres de Santa Llucía que són molt boniques.
M'encanta la platja.
Aquesta és una pedra de Santa Llucía totes tenen un cargol perla part d'abaix. Jo les coleccion.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada