Reddacció La Trapa

Día 30, un día caluros, esgotant, divertit... Un día d'excursió!
Ens varem anar a La Trapa, un lloc molt bonic, la meva parella era na Claudia.
Quan varem arribar ens varen dir que anavem a berenar i pujarem cap la montanya, digueren: Tardarem uns 10 minuts, aquells deu minuts varen ser esgotants!
Després varem anar cap una torre,  per el camí varem aprendre a diferenciar si una pinya, l'havia menjat un ocell o un mamifer, també varem aprendre a saber quines plantes eren "Mata". Varem seguir amb la nostra destinació, La Torre. Varem arribar i ens varen explicar la història de la Dragonera.
No sabeu que es la Dragonera? Es una petita illa que té forma de Drac, allà no hi habita ningú. La Torre era molt antiga es podia caure, per això no ens deixaren entrar, al darrera hi havia un paisatge precios, era Cala en basset. 

Quina mar més bonica, la més bonica que he vist! Tenia diferents colors, jo vaig veure, blau fluix, blau fort, verd i un poc de marro. Després de veure Cala en basset varem baixar a un la vorera de la mar per fer una activitat, que consistia en cercar totes les coses que teniem en uns fols amb imatges.



Però tothom pensa que nomes es un día de fer excursió, però no! Jo el día anterior vaig anar a Cabrera una altra illa de les Balears, on vaig estar casi tot el día a la platja.

Comic Català

Vinyeta 1 -> Cartel·la -> En Marc i la padrina passegen per el centre comerial.
                    Bafarada -> Mira! En aquesta tenda hi han rebaixes.

Vinyeta 2 -> Bafarada -> Però mira, no poden entrar els cans.

                     Bafarada -> Tenc una idea, ficarem el canet dins la bossa i no pasara res.

Vinyeta 3 -> Cartel·la -> La padrina i el Marc han acabat de comprar.

                 Bafarada-> Aprofitare ara que esta despista per robar alguna cosa.

Vinyeta 4 -> Bafarada -> Aaaaa! 

 Vinyeta 5 -> Bafarada -> Aaaaa! Un ca!

Vinyeta 6 -> Cartel·la -> Ya s'ha solucionat tot.

                     Bafarada -> No el tornara a molestar més senyora.

                     Barafada -> M'hagues sortit si no hagues estat per aquell estupit ca!

Sobre el mar sense perill

Sobre el mar sense perill

Ja fa un parell d'anys que no viatjo amb vaixell, pero encara m'enracord més o menys de la sensació que vaig tenir la primera o darrera vegada. El meu cor estaba molt nervios, perque com no viatjo moltes vegades m'agrada molt. M'anava a Barcelona a veure uns amics de ma mare. Al començament esperaba nerviosament que sortis el vaixell però a mig viatge ja volia arribar. Totes les vegades que he anat amb vaixell sempre m'hi qued veient com cada vegada Mallorca es fa més i més petita, les llums, i sempre pens amb aveure si vore dofins.

La primera vegada que vaig anar no vaig poder dormir en tot el camí, l'últim any varem tenir un problema, ens varem quedar tots dormits y varem perdre el autobus. Però el que mai canvia es la meva sensació al vaixell, a vegades m'entraba mareig pero al ser un vaixell tan gran hem sento bé sense perill i tranquila menys per l'arribada a Barcelona.

A la platja quan nedo quan començ a no tocar peu, hem posa nerviosa no veure res, i des que vaig descobrir que eren les morenes hem va entrar una mica de por el anar a la platja, se que devora, devora la platja no n'hi han pero encara així no hem deixa tranquila. Hi ha gent que diu que fer castells es de nins petits, però jo al contrari, m'encanta! Moltes vegades hi han amigues que porten una taula de surf y sempre probam de pujar y durar molta estona, però molt poca gent ho aconsegueix. També m'agrada bucejar però no per molt el fons. A l'estiu vaig a Son Serra de Marina, allà cerco pedres de Santa Llucía que són molt boniques.

M'encanta la platja.

M'encanta la platja.





Aquesta és una pedra de Santa Llucía totes tenen un cargol perla part d'abaix. Jo les coleccion.

Les Illes Balears

Conclusións de Ciutadania Tema 2

                                                Conclusió

Aquest tema ens ha agradat molt per que ens ensenya que tot el mon no

es diferent per que tingui algun problema físic si no que hi ha coses que una persona no pot fer per diferents motius físics. També ens ha agradat per que ens diu que no ens tenim que guardar els nostres sentiment si no que expressar-los i tindre dret a ser feliç com ho son els altres.

Mapa físic d'Espanya

El meu personatge

El meu personatge té el nom de Miquel, jo crec que té tirant a 18 anys, alt, amb els cabells castanys i curtets, amb els ulls petitons i marrons, sempre du camietes curtes amb jaquetes i uns texans blaus.

A en Miquel sel dona molt bé jugar a basquet, per el cos tan llarg que té.